La parcel.la es situa en el perímetre del nucli històric. Aquesta situación entre el nucli antic i les hortes contigües a la població en donaven un caràcter de frontera. Buscar la relació entre aquestes dues realitats fou un dels principals reptes.
El projecte s’inspirà en antigues edificacions agrícoles que solen aparèixer en els perímetres dels nuclis històrics. Es partí de la disposició d’un volum principal que ubicaria els “espais públics” de la casa, i petites edificacions que ubicarien els “espais privats”; amb patis entre volums que ajudarien a esponjar i a relacionar espais.
Els volums de planta baixa esdevenen petris i ancorats a terra, mentre que el volum principal es desmaterialitza esdevenint una peça sustentada entre volums i que crea un buit entre les peces, el qual esdevé l’espai principal de la casa, l’estar i el porxo, amb total relació amb l’espai exterior.
Des del carrer, un simple mur de tanca. Des del pati, una casa que es projecte cap a les vistes i l’assolellament.